Història archivos | Caçadors d'Hermes Barcelona

En una entrada anterior vam veure com el déu Hermes fou protagonista del cartellisme creat pels magatzems Can Jorba. En l’actual post tractarem l’Exposició Internacional de 1929, un dels grans esdeveniments que varen tenir lloc a Barcelona. I en concret: el seu mapa oficial!

El mapa oficial de l’Exposició Internacional de 1929

L’empresa Uralita, una fàbrica de fibrociment, va encarregar la creació d’un cartell conmemoratiu per l’Exposició Internacional de 1929. Com a empresa moderna i que mira pel seu renom, va assegurar-se que la seva imatge corporativa aparegués en aquesta obra de cartellisme amb aspecte de mapa. L’emblema d’aquesta empresa era un caduceu d’Hermes (amb una sola serp en lloc de dues). El podem veure situat a la part inferior del cartell.

Cartel de la empresa Uralita para la Exposición Internacional de Barcelona de 1929. Esta obra de cartelismo muestra un mapa de la ciudad con los lugares más emblemáticos y destacando su pabellón en la Exposición Internacional de la ciudad. El emblema de la empresa es un caduceo de Hermes con una sola serpiente, que aparece en la parte inferior del cartel.

“Barcelona és bona si la bossa sona”… amb aquestes paraules se’ns anuncia el gran esdeveniment de la dècada dels anys 20 en aquest mapa que es podia trobar per un preu de 5 pessetes.

L’Exposició de 1929 fou un gran impuls dins de les arts gràfiques, destacant-hi personatges com Josep Rojas Assens o Francesc d’Assís Galí. El cartellisme de la Guerra Civil no s’entendria sense tots aquests treballs previs.

En el mapa podem observar la planta de la ciutat de Barcelona amb alguns elements destacats que podien ser d’interès per aquells que la visitaven. De la zona de pavellons destaca -per descomptat!- el recinte de l’empresa Uralita, Sobretot pels seus tres tubs gegants. També es resalen altres atraccions turístiques i culturals, com el Monument a Colom, la desapareguda plaça de toros de la Barceloneta, el Palau Reial de Pedralbes, el Tibidabo i la muntanya de Montserrat.

Com a curiositat, el pavelló d’Uralita en l’exposició va ser una construcció efímera. Va ser projectada per l’arquitecte francès Charles Siclis -els teatres parisencs de Pigalle i dels Mathurins també són dissenys seus-. Tenia una base arrodonida i tres grans tubs verticals. Cada un d’ells duien escrits una de les tres marques més destacades d’empreses que comercialitzaven estructures de fibrociment als diferents països del món: Uralita, Zenit i Eternit.

Pabellon de la empresa Uralita en la Exposicion Internacional de Barcelona de 1929. Tenía una base redondeada y tres altos tubos verticales, en cada uno de los cuales tenía escrito el nombre de una de las tres principales marcas que comercializaban material de fibrocimiento por todo el mundo.

Algunes curiositats sobre el mapa

El més destacat d’aquest cartell-mapa

A banda de la seva funció en una Barcelona cosmopolita i moderna que rebia persones d’arreu del món, el caràcter humorístic que hi podem trobar a partir de diverses figuretes, frases o vinyetes.

Les seves influències

Els treballs de Mac Donald Gill per al metro de Londres, de gran èxit en el seu moment

L’autor del cartell

Francis Millioud, conegut com a Frisco, un artista de Ginebra que residí durant uns anys a Catalunya, on tingué un paper important il·lustrant a la premsa i, inclús, realitzant exposicions. També fou integrant de l’associació Frisco-Llovet i director artístic de la revista D’ací i d’allà.

Més representacions del déu Hermes en el cartellisme de l’Exposició Internacional de 1929

L’Exposició de 1929 va dotar de caràcter a la Barcelona del moment i, en especial, de la imatge que es volia donar de la mateixa a Europa i al món. És precisament aquí on Hermes tingué un paper tan destacat, com a déu del comerç i intimament lligat al progrés i a la indústria.

El següent és un altre exemple de cartellisme en el marc de l’Exposición Internacional de 1929.

Cartel de la empresa Uralita para la Exposición Internacional de Barcelona de 1929. Esta obra de cartelismo muestra un mapa de la ciudad con los lugares más destacados, y destacando su pabellón en la Exposición. El emblema de la empresa es un caduceo de Hermes con una sola serpiente, que aparece en la parte inferior del cartel

Es tracta d’un cartell signat per l’abans esmentat José Rojas Assens, amb un personatge central abillat amb la bandera de la ciutat. A més incorpora un conjunt de símbols representatius de Barcelona, com la Catedral de Barcelona o la muntanya de Montjuïc. També apareix el déu Hermes amb el seu casc alat (al.legoria del comerç), el bust d’un soldat (representa la força i la valentia) i el famós Discòbol de Miró (encarna la idea d’equilibri i perfecció).

Com a curiositat final, la impremta que s’encarregà de la impressió, Rieusset SA Barcelona, avui dia encara existeix!

Esperem haver despertat el teu interés per llegir la tercera entrada que tenim preparada sobre el déu Hermes en el cartellisme de Barcelona:

Amb aquesta primera entrada, comencem una sèrie de tres publicacions amb les quals abordem la presència d’Hermes en el cartellisme de la Barcelona industrial i moderna.

Hermes o Mercuri, com a déu del comerç i dels intercanvis, està íntimament vinculat amb la Indústria. Per tant, no és d’estranyar que el trobem sovint representat en el cartellisme de finals del segle XIX i de principis del segle XX com a element central la societat barcelonina. Una societat cada cop més desenvolupada i amb la mirada posada a Europa. Les exposicions Universal (1888) i Internacional (1929) foren clars testimonis d’aquest fet.

Magatzems Can Jorba

En primer lloc, donada la seva importància, tenim el cas dels grans magatzems Can Jorba. Vinguts des de Manresa, inicialment s’ubicaren al carrer del Call de Barcelona per a després traslladar-se (1929) a l’acabat d’obrir Portal de l’Àngel. Una gran avinguda comercial que s’ompliria d’edificis neoclàssics, majoritàriament.

La seva façana ja ens mostra els seus vincles amb el déu olímpic. No només perquè es troba repleta de representacions hermètiques, com podrien ser el caduceu o el casc alat, sinó també per l’aparició del propi Hermes en una de les seves cornises. De fet, aquest edifici monumental de l’arquitecte Arnald Calvet, dissenyador també del Can Jorba de Manresa i d’altres obres com el Mercat de Sarrià de Barcelona, rebia el nom del Temple de Mercuri, precisament per tot el que acabem d’explicar. Com a curiositat, cal destacar que tal era l’èxit de la família a Barcelona que es diu que, fins i tot, la seva nova seu s’arribà a obrir abans de ser acabada, atenent els clients alhora que es seguia amb la construcció.

Hermes com a protector del comerç sempre estigué vinculat amb Can Jorba; aquesta és una realitat que no ens ve de nou. Però també cal destacar que aquests vincles, en el cas concret d’aquests grans magatzems, van molt més enllà, arribant, inclús, a trobar-lo com a distintiu de la pròpia casa: el logotip de l’empresa contenia un caduceu, una roda dentada i el lema Labor Omnia Vincit (el treball tot ho venç).

Com podem observar, en molts dels seus cartells, mostraris i catàlegs de productes trobarem l’empremta d’Hermes.

Catálogo de géneros textiles de los antiguos almacenes Can Jorba con un caduceo de Hermes Catálogo de moda de los antiguos almacenes Can Jorba en la que aparece el dibujo de una mujer rubia con un vestido blanco y al lado la silueta del caduceo de Hermes.

Amb aquest últim apunt, finalitzem l’entrada. Hem començat un recorregut que ens mostrarà, a través del cartellisme, els constants vincles entre la nostra Barcelona i el déu grec Hermes (Mercuri pels romans).

En la propera entrada veurem com Barcelona i Hermes anaven de bracet en els nous avenços que es donaven a la ciutat. En concret, tractarem un dels esdeveniment més importants que es van donar a la ciutat comptal: l’Exposició Internacional de 1929!