El déu Hermes en el cartellisme: l’Exposició Internacional de 1929

En una entrada anterior vam veure com el déu Hermes fou protagonista del cartellisme creat pels magatzems Can Jorba. En l’actual post tractarem l’Exposició Internacional de 1929, un dels grans esdeveniments que varen tenir lloc a Barcelona. I en concret: el seu mapa oficial!

El mapa oficial de l’Exposició Internacional de 1929

L’empresa Uralita, una fàbrica de fibrociment, va encarregar la creació d’un cartell conmemoratiu per l’Exposició Internacional de 1929. Com a empresa moderna i que mira pel seu renom, va assegurar-se que la seva imatge corporativa aparegués en aquesta obra de cartellisme amb aspecte de mapa. L’emblema d’aquesta empresa era un caduceu d’Hermes (amb una sola serp en lloc de dues). El  podem veure situat a la part inferior del cartell.

Cartel de la empresa Uralita para la Exposición Internacional de Barcelona de 1929. Esta obra de cartelismo muestra un mapa de la ciudad con los lugares más emblemáticos y destacando su pabellón en la Exposición Internacional de la ciudad. El emblema de la empresa es un caduceo de Hermes con una sola serpiente, que aparece en la parte inferior del cartel.

“Barcelona és bona si la bossa sona”… amb aquestes paraules se’ns anuncia el gran esdeveniment de la dècada dels anys 20 en aquest mapa que es podia trobar per un preu de 5 pessetes.

L’Exposició de 1929 fou un gran impuls dins de les arts gràfiques, destacant-hi personatges com Josep Rojas Assens o Francesc d’Assís Galí. El cartellisme de la Guerra Civil no s’entendria sense tots aquests treballs previs.

En el mapa podem observar la planta de la ciutat de Barcelona amb alguns elements destacats que podien ser d’interès per aquells que la visitaven. De la zona de pavellons destaca -per descomptat!- el recinte de l’empresa Uralita, Sobretot pels seus tres tubs gegants. També es resalen altres atraccions turístiques i culturals, com el Monument a Colom, la desapareguda plaça de toros de la Barceloneta, el Palau Reial de Pedralbes, el Tibidabo i la muntanya de Montserrat.

Com a curiositat, el pavelló d’Uralita en l’exposició va ser una construcció efímera. Va ser projectada per l’arquitecte francès Charles Siclis -els teatres parisencs de Pigalle i dels Mathurins també són dissenys seus-. Tenia una base arrodonida i tres grans tubs verticals. Cada un d’ells duien escrits una de les tres marques més destacades d’empreses que comercialitzaven estructures de fibrociment als diferents països del món: Uralita, Zenit i Eternit.

Pabellon de la empresa Uralita en la Exposicion Internacional de Barcelona de 1929. Tenía una base redondeada y tres altos tubos verticales, en cada uno de los cuales tenía escrito el nombre de una de las tres principales marcas que comercializaban material de fibrocimiento por todo el mundo.

Algunes curiositats sobre el mapa

El més destacat d’aquest cartell-mapa

A banda de la seva funció en una Barcelona cosmopolita i moderna que rebia persones d’arreu del món, el caràcter humorístic que hi podem trobar a partir de diverses figuretes, frases o vinyetes.

Les seves influències

Els treballs de Mac Donald Gill per al metro de Londres, de gran èxit en el seu moment

L’autor del cartell

Francis Millioud, conegut com a Frisco, un artista de Ginebra que residí durant uns anys a Catalunya, on tingué un paper important il·lustrant a la premsa i, inclús, realitzant exposicions. També fou integrant de l’associació Frisco-Llovet i director artístic de la revista D’ací i d’allà.

Més representacions del déu Hermes en el cartellisme de l’Exposició Internacional de 1929

L’Exposició de 1929 va dotar de caràcter a la Barcelona del moment i, en especial, de la imatge que es volia donar de la mateixa a Europa i al món. És precisament aquí on Hermes tingué un paper tan destacat, com a déu del comerç i intimament lligat al progrés i a la indústria.

El següent és un altre exemple de cartellisme en el marc de l’Exposición Internacional de 1929.

Cartel de la empresa Uralita para la Exposición Internacional de Barcelona de 1929. Esta obra de cartelismo muestra un mapa de la ciudad con los lugares más destacados, y destacando su pabellón en la Exposición. El emblema de la empresa es un caduceo de Hermes con una sola serpiente, que aparece en la parte inferior del cartel

Es tracta d’un cartell signat per l’abans esmentat José Rojas Assens, amb un personatge central abillat amb la bandera de la ciutat. A més incorpora un conjunt de símbols representatius de Barcelona, com la Catedral de Barcelona o la muntanya de Montjuïc. També apareix el déu Hermes amb el seu casc alat (al.legoria del comerç), el bust d’un soldat (representa la força i la valentia) i el famós Discòbol de Miró (encarna la idea d’equilibri i perfecció).

Com a curiositat final, la impremta que s’encarregà de la impressió, Rieusset SA Barcelona, avui dia encara existeix!

Esperem haver despertat el teu interés per llegir la tercera entrada que tenim preparada sobre el déu Hermes en el cartellisme de Barcelona:

Pintura en la fachada de un edificio del barrio de Hostafranchs en el que aparece una mujer portando un caduceo de Hermes

El déu Hermes a Sants i Hostafrancs

Aquest passat dissabte 10 de novembre, els Caçadors d’Hermes vam realitzar la ruta pel barri de Sants i Hostafrancs, per ensenyar als assistents i veïns dels barris, la presència del déu Hermes.

Xavi Soro explicando con una ilustración cómo El dios Thot egipcio se trasnformó en Hermes en Grecia y Mercurio en Roma durante la ruta de Cazadores de Hermes en Sants y Hostafranchs

Durant el trajecte, vam descobrir alguns edificis ón Hermes està present davant dels nostres ulls i que com moltes vegades passen inadvertits.

Fins i tot, vam poder veure representacions de Medusses, que tenen una certa relació amb el déu del comerç.

El distintivo de las jornadas de romanas de Barcelona organizadas en Creu Coberta contiene a Medusa fusionada con Hermes

Edificis molt representatius al barri de Sants, no son cap impediment perque el déu  Hermes hi sigui present.

Albert Muñoz indicando la vidriera con el dios Hermes en la alcaldía de Sants durante la ruta de Cazadores de Hermes

Fins i tot, es van poder presenciar imatges i simbologia del déu grec que havien estat amagades durant anys. Una sorpresa per a molts!

Albert Muñoz y Xavi Soro frente al del letrero de una farmacia con un caduceo de Hermes

Albert Muñoz delante de la ebanistería de Sants con un relieve con el busto de Hermes en la viga de madera

Relieve con el busto de Hermes en una viga de Madera en el barrio de Sants de Barcelona

El recorregut, va acabar a la llibreria Barra / Llibre, a la plaça d’Osca, on vam poder tastar un vermut i fer “petar” la xerrada per donar la finalització de la ruta. Els membres dels Caçadors d’Hermes, volem agraïr la col·laboració dels assitents i els representants de Barra / Llibre per la seva aportació.

Entrada de la librería Barra / Llibre en el barrio de Sants

Cerquem Hermes a Sants i Hostafranchs?

El proper dissabte 10 de novembre a partir de les 12 del migdia els Caçadors d’Hermes farem una ruta amb un itinerari per diversos edificis amb història dels barris de Sants i Hostafrancs.

Descobrirem si  al barri està present el déu del comerç i cofundador de la ciutat de Barcelona, segons la mitologia, a mes de ser el simbol de la burgesia comercial barcelonina.

Hermes,el dios del comercio, en una de las vidrieras del Ayuntamiento del barrio de Sants-Montuïc

Vols venir i aconseguir el repte de caçar Hermes?

Hi participen membres de l’associació cultural Caçadors d’Hermes, bloguers de Barcelona i amants de la seva ciutat. Tothom està convidat, és totalment GRATUIT.

Fem un vermut?

A mes, un cop finalitzada la ruta, hi haurà un vermut a la llibreria Barra Llibre per tots els presents de la ruta, una bona manera de fer petar la xerrada i poder-nos conèixer millor.


INICI (12:00h)

Consell de Cent, 42

FINAL (13:00h)

Llibreria Barra Llibre
Carrer Riego, 13 baixos (Plaça d’Osca)


Des d’Alacant… una seguidora molt especial dels Caçadors d’Hermes!

Avui dediquem aquesta entrada a María Guardia, una seguidora molt especial dels Caçadors d’Hermes, que no només ens segueix des d’Alacant i llegeix La Barcelona d’Hermes, sino que a més… va venir per Sant Jordi per realitzar la nostra ruta literària i disfrutar de l’ambient de la nostra ciutat!

María Guardia leyendo 'La Barcelona de Hermes'

I com no podia ser d’un altra manera, la vam voler entrevistar per conèixer-la millor i per que ens expliqués la seva fascinació per Barcelona, el seu interés per la fotografia i com va arribar a interesar-se pels Caçadors d’Hermes.

Amb l’entrevista també incloem les fotografies que va realitzar durant la seva estada a Barcelona. Moltíssimes gràcies, Maria, per ser una de les nostres seguidores més especials! 🙂


Com vas conèixer els Caçadors d’Hermes?

Crec que vaig conèixer als Caçadors d’Hermes gràcies a la Bcn Que Me Gusta  o Bcn Last Call, blogs que seguia des de feia algun temps. Vaig llegir alguna cosa que anaven a publicar un llibre sobre Hermes a Barcelona. Tot el que tingui a veure amb aquesta ciutat capta al moment tota la meva atenció i si, a més era un llibre sobre història de Barcelona, havia de ser meu, encara que (com després acabaria passant) hagués d’anar amb el diccionari per tot arreu.

Va ser així com va començar la història d’una buscadora d’Hermes a Alacant.

¿Com va ser la teva experiència de lectura de La Barcelona d’Hermes

L’experiència va ser genial. El llibre li ho recomanaria absolutament a tothom. És molt fàcil de llegir (fins i tot a coll amb el diccionari com jo) i aprens un munt de coses. Jo, cada vegada que llegia una cosa nova, anava corrent a explicar-li-ho a algú. Recordo l’anècdota de, quan estava llegint el capítol del Passeig de Gràcia, que van nomenar la Poma de la Discòrdia i mai havia sabut què significava. A més, uns dies abans d’anar allí per a passar Sant Jordi, vaig rellegir alguns passatges del llibre per si passava per algun Hermes i no perdre-me’l!

¿Qué es lo que más te gustó del libro? ¿Y sorprendió?

El que més em va agradar del llibre és que conta històries sobre llocs de Barcelona i jo, que sóc la més *friki del món en saber les històries dels edificis o de la gent, no podia no llegir aquest llibre. A més, si tractava sobre Barcelona, al moment va captar tota la meva atenció.
Em va sorprendre que hi hagués tants Hermes en llocs que jo havia passat i mai m’havia donat compte, encara que també és veritat que a vegades anem pel carrer tan en els nostres pensaments que no veiem més enllà… Em sembla una bona manera de descobrir llocs nous.

¿Per què aquest amor per Barcelona? Què és el que més t’agrada de la nostra ciutat?

És curiós perquè jo sempre deia que em feia por anar a Barcelona, però un dia estava estudiant en la universitat la Sagrada Família i vaig pensar “Per què a la gent li agradaria tant aquesta ciutat? I aquest monument? Què tindrà d’especial?”. Així, vaig decidir que hauria de descobrir-ho i, dos mesos exactes després, anava jo camino a Barcelona.

M’encantava el que anava descobrint de la ciutat, però durant un capvespre, asseguda en les escales de Montjuïc, alguna cosa en mi va fer “clic” i va sorgir l’amor entre Barcelona i jo. Des d’aquell moment, visc totalment enamorada d’aquesta ciutat i espero que algun dia també sigui la meva.

Sense cap mena de dubte, el que més m’agrada de la ciutat són tooooooodos els plans que sempre pots fer en ella: anar a museus (sóc una friki dels museus), descobrir coses i llocs nous, tens platja i muntanya a pocs minuts, encara que a vegades m’atabali això d’anar pel carrer ensopegant amb tanta gent.

Com has viscut el teu primer Sant Jordi a Barcelona?

Potser sona una mica a bogeria que algú d’Alacant com jo hagi anat a Barcelona a passar, exclusivament, el dia de Sant Jordi. Jo vaig començar a viure l’emoció gairebé des del moment en el qual vaig decidir que hi seria aquest dia. M’encanta llegir i em sembla la festa més bonica del món, PERQUÈ LA GENT COMPRA I ES REGALA LLIBRES! I aquest dia és increïble, tots els carrers del centre estan abarrotades, gent venent roses, gent amb bosses de llibres, posats de llibres per tooooooot arreu, alguns edificis com la Casa Batlló estan també decorats amb roses. És un d’aquests dies que crec que la gent ha de viure una vegada en la vida. Jo, sense cap mena de dubte, l’any que ve torno.

A més, la cirereta del pastís va ser que, uns dies abans de sortir de viatge, els Caçadors d’Hermes van anunciar una ruta per Sant Jordi. No exagero si dic que em vaig posar a fer salts per casa de l’emoció.

El dia de Sant Jordi a Barcelona té màgia!

Com va néixer la teva afició per la fotografia? Has pogut dur-la a terme a Barcelona aquests dies?

Crec que tinc l’afició per la fotografia des que era petita; sempre que veia al meu pare amb la càmera de fotos, sempre li demanava que me la deixés fer servir, encara que, pel que recordo, revelar les fotos era car i no solia deixar-me-la molt.

Però, realment, va ser fa un parell d’anys que em van regalar la reflex i vaig començar a practicar amb ella. Beneïdes càmeres digitals! D’aquest últim viatge a Barcelona, només tinc 390 fotos. I dic només perquè, en altres viatges, he arribat fins i tot a duplicar la xifra. Però és que a Barcelona tot em sembla bonic i tot el vull guardar de record per sempre en una foto.

Has trobat algún Hermes a Alacant?

Des que em vaig comprar el llibre, no faig més que buscar Hermes per qualsevol lloc on viatjo. És com una febre. De fet, a Elda en tenim un amb una curiositat: en una de les seves mans porta una sabata de taló (símbol del comerç, ja que Elda és la ciutat de la sabata de dona).

Escultura de Hermes en Elda (Alicante) con un zapato de tacón en la mano

I, parlant d’Alacant… Existeixen també blogs especialitzats en la història i curiositats de la vostra ciutat? I alguna ruta guiada? Què ens recomanes?

Blogs que parlin d’Alacant (o de la província) crec que no segueixo cap, perquè quan viatjo per la terreta sempre m’encarrego d’informar-me sobre què veure. Potser és el moment de crear-ne un jo?  😛 Encara que, si hagués de recomanar un, seria el de Visit Elche (el que m’agrada aquesta ciutat!).

I, per descomptat, com a llibre de rutes us recomanaria Petrer es vist de Lluna, la meva favorita. Tots els mesos, coincidint amb la lluna plena, aquest municipi fa una ruta teatralitzada pel centre històric de la ciutat. És una visita al passat per a conèixer la seva història. És molt recomanable!

Què et deien les teves amistats i familiars quan et veien amb el nostre llibre i el diccionari al costat?

Recordo que, quan va arribar Sant Jordi de l’any passat, vaig començar a llegir el llibre. A vegades havia d’agafar el diccionari perquè hi han paraules que en valencià s’escriuen diferent a com s’escriuen en català. El meu pare a vegades em deia si estava boja, que com se m’havia ocorregut (que en la meva vida havia llegit un llibre en valencià) comprar-me un en català. Però, i el que he après?

El déu Hermes en el cartellisme de Barcelona: Magatzems Can Jorba

Amb aquesta primera entrada, comencem una sèrie de tres publicacions amb les quals abordem la presència d’Hermes en el cartellisme de la Barcelona industrial i moderna.

Hermes o Mercuri, com a déu del comerç i dels intercanvis, està íntimament vinculat amb la Indústria. Per tant, no és d’estranyar que el trobem sovint representat en el cartellisme de finals del segle XIX i de principis del segle XX com a element central la societat barcelonina. Una societat cada cop més desenvolupada i amb la mirada posada a Europa. Les exposicions Universal (1888) i Internacional (1929) foren clars testimonis d’aquest fet.

Magatzems Can Jorba

En primer lloc, donada la seva importància, tenim el cas dels grans magatzems Can Jorba. Vinguts des de Manresa, inicialment s’ubicaren al carrer del Call de Barcelona per a després traslladar-se (1929) a l’acabat d’obrir Portal de l’Àngel. Una gran avinguda comercial que s’ompliria d’edificis neoclàssics, majoritàriament.

La seva façana ja ens mostra els seus vincles amb el déu olímpic. No només perquè es troba repleta de representacions hermètiques, com podrien ser el caduceu o el casc alat, sinó també per l’aparició del propi Hermes en una de les seves cornises. De fet, aquest edifici monumental de l’arquitecte Arnald Calvet, dissenyador també del Can Jorba de Manresa i d’altres obres com el Mercat de Sarrià de Barcelona, rebia el nom del Temple de Mercuri, precisament per tot el que acabem d’explicar. Com a curiositat, cal destacar que tal era l’èxit de la família a Barcelona que es diu que, fins i tot, la seva nova seu s’arribà a obrir abans de ser acabada, atenent els clients alhora que es seguia amb la construcció.

Hermes com a protector del comerç sempre estigué vinculat amb Can Jorba; aquesta és una realitat que no ens ve de nou. Però també cal destacar que aquests vincles, en el cas concret d’aquests grans magatzems, van molt més enllà, arribant, inclús, a trobar-lo com a distintiu de la pròpia casa: el logotip de l’empresa contenia un caduceu, una roda dentada i el lema Labor Omnia Vincit (el treball tot ho venç).

Logo de los antiguos almacenes Can Jorba

Com podem observar, en molts dels seus cartells, mostraris i catàlegs de productes trobarem l’empremta d’Hermes.

Catálogo de géneros textiles de los antiguos almacenes Can Jorba con un caduceo de Hermes     Catálogo de moda de los antiguos almacenes Can Jorba en la que aparece el dibujo de una mujer rubia con un vestido blanco y al lado la silueta del caduceo de Hermes.

Amb aquest últim apunt, finalitzem l’entrada. Hem començat un recorregut que ens mostrarà, a través del cartellisme, els constants vincles entre la nostra Barcelona i el déu grec Hermes (Mercuri pels romans).

En la propera entrada veurem com Barcelona i Hermes anaven de bracet en els nous avenços que es donaven a la ciutat. En concret, tractarem un dels esdeveniment més importants que es van donar a la ciutat comptal: l’Exposició Internacional de 1929!