Qui es el déu Hermes
El déu Hermes és un dels dotze déus olímpics de la mitologia grega, fill de Zeus i la plèiade Maia. El fet de ser el missatger oficial de l’Olimp el converteix en el protector de tots aquells que transiten pels camins: pastors, viatgers, comerciants i lladres! També és el guia de les ànimes en el seu camí a l’Inframón.
El seu origen el trobem a Egipte amb Thot, déu de la saviesa, les arts i les ciències. Inventor de l’escriptura i encarregat de transmetre i enregistrar per escrit els missatges divins, els grecs el fusionen amb Anubis, el déu de la mort, incorporant-lo a la seva mitologia com a Hermes. Després, els romans l’anomenaren Mercuri.
El déu Hermes i Barcelona
Conta la llegenda que, en finalitzar el seu quart treball, Hèracles (Hèrcules romà) es va unir a Jàson i els Argonautes a la recerca del velló d’or. Durant el trajecte pel Mediterrani, una forta tempesta va sorprendre l’expedició formada per nou vaixells. A l’amainar, van poder agrupar-se però s’adonaren que una de les naus no hi era. Després de dies buscant-la sense èxit, van divisar costa. En apropar-se, van descobrir que sobre la sorra de la platja, als peus d’una muntanya, es trobava la nau. Tant li va agradar el lloc a Hèracles, que va prendre la decisió de fundar una ciutat junt amb el seu germà Hermes. Li posaren el nom de Barca Nona (la novena barca) en honor al vaixell extraviat. La muntanya era Montjuïc.
Malgrat que Heràcles s’ha endut tot el mèrit, el vincle d’Hermes amb la nostra ciutat comença per la llegenda fundacional, essent el cofundador.
El cert és que, des de mitjans del segle XIX fins a mitjans del segle XX, la burgesia catalana, en ple auge, va adoptar a Hermes, déu del comerç, com a icona. Per això el veurem representat a moltes de les seves cases particulars, fàbriques, edificis on es realitzaven intercanvis comercials (bancs, llotges, mercats) o de correus.
Hermes, que simbolitza l’activitat comercial, és el déu més representat a Barcelona.
Com reconèixer al déu Hermes
Les representacions del déu poden ser de cos complert o parcials (normalment el cap o qualsevol dels seus atributs). En moltes ocasions, el trobarem acompanyat de la Indústria (dona que es recolza sobre una roda dentada o un timó), la deessa Tiqué (la Fortuna romana) amb el corn de l’abundància o a Dèmeter (la Ceres romana) que simbolitza l’agricultura.
Els atributs d’Hermes són:
Petàs
El petàs fou un barret d’ala ampla que s’utilitzava per a protegir-se del sol. Té el seu origen en la societat rural de l’antiga regió grega de Tessàlia, on era utilitzat per agricultors i viatgers. Més endavant, es va estendre el seu ús en altres classes socials i no era gens estrany veure’l posat en assistents a esdeveniments públics, com per exemple en obres de teatre.
I, com no podia ser d’una altra manera, el petàs formava part de l’equipació dels missatgers. En el cas d’Hermes, té dues particularitats: la primera és que se li va dotar d’unes ales com a símbol de la velocitat del desplaçament o transmissió de la informació; la segona, que el barret -originalment fet de feltre de llana, pell o palla- es converteix en un casc de metall similar al que duia la cavalleria atenenca.
Tot i així, tampoc ens hem d’estranyar massa si cacem un Hermes sense petàs però amb unes ales que li surten d’entre els cabells.
Talàries
Les talàries (nom romà) o pèdiles (nom grec) són les sandàlies amb ales que Hermes utilitza per desplaçar-se d’un lloc a l’altre volant. Són les mateixes que presta a Perseu -en una de les versions del mite- per a anar a matar a Medusa.
De la mateixa manera que en el petàs, les ales confereixen la idea de velocitat i, en alguns casos, podem veure a Hermes sense talàries però amb ales en els seus turmells.
Caduceu d’Hermes
En grec antic (kerykeion) vol dir “vara d’olivera amb garlandes” i, inicialment, era un bastó amb brins de llana -també cintes blanques – entrellaçats. Era un element característic en els missatgers i garantia de protecció: la llei castigava durament a tots els que assaltessin pels camins a qualsevol portador d’un caduceu.
En el caduceu d’Hermes apareixen unes ales -o el petàs- a la part superior i els fils de llana es transformen en serps. El fet d’incorporar als rèptils possiblement provingui de quan Hermes separà amb el seu bàcul a dues d’elles mentre estaven en mig d’una baralla. El bàcul és el nom del bastó amb les ales a la part superior però sense les serps.
És important no confondre el caduceu d’Hermes -porta dues serps- amb el bastó d’Esculapi -només en porta una-. El primer és el símbol del comerç, el segon el de la medicina. Tot i així, moltes vegades veurem que per error s’associa el caduceu amb el món mèdic.
Marsupia
Del llatí marsupium, bossa. És una bossa plena de diners, fent clara referència al món de l’intercanvi comercial.
Lira
Diu la mitologia que el mateix dia que va néixer el déu Hermes aquest va créixer amb una velocitat sorprenent. La primera vegada que la seva mare Maia el va deixar en el seu bressol i va girar d’esquena el déu va escapar. Hermes va anar a Pieria per robar i amagar el ramat de vaques del seu germà Apol.lo. Quan Apol.lo va descobrir la identitat del lladre, el va dur en presència de Zeus on Hermes va reconèixer ser l’autor del robatori.
El Hermes va prometre entregar el ramat, excepte dues vaques que havia sacrificat en nom dels déus. Amb les seves tripes dels animals i una closca de tortuga havia fabricat un lira de set cordes -varia el nombre segons la versió-. Amb aquest instrument, Hermes va interpretar una melodia tan bonica, acompanyada d’un cant que exaltava les virtuts d’Apol.lo, que aquest el va perdonar de seguida i li oferí un tracte: canviar la lira pel seu bastó d’or de pastor -el caduceu en altres versions-.Per això, també trobarem la lira en moltes representacions del déu Hermes: tot i estar està molt vinculada a Apol.lo, Hermes és el seu inventor.
Aclariments
El déu Hermes té molts més significats, rols i invents atribuïts, fruit de la seva evolució a través dels diferents contextos socioculturals des de la civilització egípcia fins l’Imperi Romà. Aquí només ressaltem els seus trets essencials per tal d’entendre el personatge tal i com ens ha arribat a nostra ciutat.
També volem ser sincers: Barcelona va ser fundada pels romans, per tant, hauríem de parlar del déu Mercuri en lloc del déu Hermes. Si utilitzem el nom grec, és per una raó sentimental: la primera ruta per Barcelona que vam fer el dia que ens vam conèixer els Caçadors d’Hermes.