Avui dediquem aquesta entrada a María Guardia, una seguidora molt especial dels Caçadors d’Hermes, que no només ens segueix des d’Alacant i llegeix La Barcelona d’Hermes, sino que a més… va venir per Sant Jordi per realitzar la nostra ruta literària i disfrutar de l’ambient de la nostra ciutat!

I com no podia ser d’un altra manera, la vam voler entrevistar per conèixer-la millor i per que ens expliqués la seva fascinació per Barcelona, el seu interés per la fotografia i com va arribar a interesar-se pels Caçadors d’Hermes.

Amb l’entrevista també incloem les fotografies que va realitzar durant la seva estada a Barcelona. Moltíssimes gràcies, Maria, per ser una de les nostres seguidores més especials! 🙂

Com vas conèixer els Caçadors d’Hermes?

Crec que vaig conèixer als Caçadors d’Hermes gràcies a la Bcn Que Me Gusta  o Bcn Last Call, blogs que seguia des de feia algun temps. Vaig llegir alguna cosa que anaven a publicar un llibre sobre Hermes a Barcelona. Tot el que tingui a veure amb aquesta ciutat capta al moment tota la meva atenció i si, a més era un llibre sobre història de Barcelona, havia de ser meu, encara que (com després acabaria passant) hagués d’anar amb el diccionari per tot arreu.

Va ser així com va començar la història d’una buscadora d’Hermes a Alacant.

¿Com va ser la teva experiència de lectura de La Barcelona d’Hermes

L’experiència va ser genial. El llibre li ho recomanaria absolutament a tothom. És molt fàcil de llegir (fins i tot a coll amb el diccionari com jo) i aprens un munt de coses. Jo, cada vegada que llegia una cosa nova, anava corrent a explicar-li-ho a algú. Recordo l’anècdota de, quan estava llegint el capítol del Passeig de Gràcia, que van nomenar la Poma de la Discòrdia i mai havia sabut què significava. A més, uns dies abans d’anar allí per a passar Sant Jordi, vaig rellegir alguns passatges del llibre per si passava per algun Hermes i no perdre-me’l!

¿Qué es lo que más te gustó del libro? ¿Y sorprendió?

El que més em va agradar del llibre és que conta històries sobre llocs de Barcelona i jo, que sóc la més *friki del món en saber les històries dels edificis o de la gent, no podia no llegir aquest llibre. A més, si tractava sobre Barcelona, al moment va captar tota la meva atenció.
Em va sorprendre que hi hagués tants Hermes en llocs que jo havia passat i mai m’havia donat compte, encara que també és veritat que a vegades anem pel carrer tan en els nostres pensaments que no veiem més enllà… Em sembla una bona manera de descobrir llocs nous.

¿Per què aquest amor per Barcelona? Què és el que més t’agrada de la nostra ciutat?

És curiós perquè jo sempre deia que em feia por anar a Barcelona, però un dia estava estudiant en la universitat la Sagrada Família i vaig pensar “Per què a la gent li agradaria tant aquesta ciutat? I aquest monument? Què tindrà d’especial?”. Així, vaig decidir que hauria de descobrir-ho i, dos mesos exactes després, anava jo camino a Barcelona.

M’encantava el que anava descobrint de la ciutat, però durant un capvespre, asseguda en les escales de Montjuïc, alguna cosa en mi va fer “clic” i va sorgir l’amor entre Barcelona i jo. Des d’aquell moment, visc totalment enamorada d’aquesta ciutat i espero que algun dia també sigui la meva.

Sense cap mena de dubte, el que més m’agrada de la ciutat són tooooooodos els plans que sempre pots fer en ella: anar a museus (sóc una friki dels museus), descobrir coses i llocs nous, tens platja i muntanya a pocs minuts, encara que a vegades m’atabali això d’anar pel carrer ensopegant amb tanta gent.

Com has viscut el teu primer Sant Jordi a Barcelona?

Potser sona una mica a bogeria que algú d’Alacant com jo hagi anat a Barcelona a passar, exclusivament, el dia de Sant Jordi. Jo vaig començar a viure l’emoció gairebé des del moment en el qual vaig decidir que hi seria aquest dia. M’encanta llegir i em sembla la festa més bonica del món, PERQUÈ LA GENT COMPRA I ES REGALA LLIBRES! I aquest dia és increïble, tots els carrers del centre estan abarrotades, gent venent roses, gent amb bosses de llibres, posats de llibres per tooooooot arreu, alguns edificis com la Casa Batlló estan també decorats amb roses. És un d’aquests dies que crec que la gent ha de viure una vegada en la vida. Jo, sense cap mena de dubte, l’any que ve torno.

A més, la cirereta del pastís va ser que, uns dies abans de sortir de viatge, els Caçadors d’Hermes van anunciar una ruta per Sant Jordi. No exagero si dic que em vaig posar a fer salts per casa de l’emoció.

El dia de Sant Jordi a Barcelona té màgia!

Com va néixer la teva afició per la fotografia? Has pogut dur-la a terme a Barcelona aquests dies?

Crec que tinc l’afició per la fotografia des que era petita; sempre que veia al meu pare amb la càmera de fotos, sempre li demanava que me la deixés fer servir, encara que, pel que recordo, revelar les fotos era car i no solia deixar-me-la molt.

Però, realment, va ser fa un parell d’anys que em van regalar la reflex i vaig començar a practicar amb ella. Beneïdes càmeres digitals! D’aquest últim viatge a Barcelona, només tinc 390 fotos. I dic només perquè, en altres viatges, he arribat fins i tot a duplicar la xifra. Però és que a Barcelona tot em sembla bonic i tot el vull guardar de record per sempre en una foto.

Has trobat algún Hermes a Alacant?

Des que em vaig comprar el llibre, no faig més que buscar Hermes per qualsevol lloc on viatjo. És com una febre. De fet, a Elda en tenim un amb una curiositat: en una de les seves mans porta una sabata de taló (símbol del comerç, ja que Elda és la ciutat de la sabata de dona).

I, parlant d’Alacant… Existeixen també blogs especialitzats en la història i curiositats de la vostra ciutat? I alguna ruta guiada? Què ens recomanes?

Blogs que parlin d’Alacant (o de la província) crec que no segueixo cap, perquè quan viatjo per la terreta sempre m’encarrego d’informar-me sobre què veure. Potser és el moment de crear-ne un jo?  😛 Encara que, si hagués de recomanar un, seria el de Visit Elche (el que m’agrada aquesta ciutat!).

I, per descomptat, com a llibre de rutes us recomanaria Petrer es vist de Lluna, la meva favorita. Tots els mesos, coincidint amb la lluna plena, aquest municipi fa una ruta teatralitzada pel centre històric de la ciutat. És una visita al passat per a conèixer la seva història. És molt recomanable!

Què et deien les teves amistats i familiars quan et veien amb el nostre llibre i el diccionari al costat?

Recordo que, quan va arribar Sant Jordi de l’any passat, vaig començar a llegir el llibre. A vegades havia d’agafar el diccionari perquè hi han paraules que en valencià s’escriuen diferent a com s’escriuen en català. El meu pare a vegades em deia si estava boja, que com se m’havia ocorregut (que en la meva vida havia llegit un llibre en valencià) comprar-me un en català. Però, i el que he après?