Amb aquesta primera entrada, comencem una sèrie de tres publicacions amb les quals abordem la presència d’Hermes en el cartellisme de la Barcelona industrial i moderna.

Hermes o Mercuri, com a déu del comerç i dels intercanvis, està íntimament vinculat amb la Indústria. Per tant, no és d’estranyar que el trobem sovint representat en el cartellisme de finals del segle XIX i de principis del segle XX com a element central la societat barcelonina. Una societat cada cop més desenvolupada i amb la mirada posada a Europa. Les exposicions Universal (1888) i Internacional (1929) foren clars testimonis d’aquest fet.

Magatzems Can Jorba

En primer lloc, donada la seva importància, tenim el cas dels grans magatzems Can Jorba. Vinguts des de Manresa, inicialment s’ubicaren al carrer del Call de Barcelona per a després traslladar-se (1929) a l’acabat d’obrir Portal de l’Àngel. Una gran avinguda comercial que s’ompliria d’edificis neoclàssics, majoritàriament.

La seva façana ja ens mostra els seus vincles amb el déu olímpic. No només perquè es troba repleta de representacions hermètiques, com podrien ser el caduceu o el casc alat, sinó també per l’aparició del propi Hermes en una de les seves cornises. De fet, aquest edifici monumental de l’arquitecte Arnald Calvet, dissenyador també del Can Jorba de Manresa i d’altres obres com el Mercat de Sarrià de Barcelona, rebia el nom del Temple de Mercuri, precisament per tot el que acabem d’explicar. Com a curiositat, cal destacar que tal era l’èxit de la família a Barcelona que es diu que, fins i tot, la seva nova seu s’arribà a obrir abans de ser acabada, atenent els clients alhora que es seguia amb la construcció.

Hermes com a protector del comerç sempre estigué vinculat amb Can Jorba; aquesta és una realitat que no ens ve de nou. Però també cal destacar que aquests vincles, en el cas concret d’aquests grans magatzems, van molt més enllà, arribant, inclús, a trobar-lo com a distintiu de la pròpia casa: el logotip de l’empresa contenia un caduceu, una roda dentada i el lema Labor Omnia Vincit (el treball tot ho venç).

Com podem observar, en molts dels seus cartells, mostraris i catàlegs de productes trobarem l’empremta d’Hermes.

Amb aquest últim apunt, finalitzem l’entrada. Hem començat un recorregut que ens mostrarà, a través del cartellisme, els constants vincles entre la nostra Barcelona i el déu grec Hermes (Mercuri pels romans).

En la propera entrada veurem com Barcelona i Hermes anaven de bracet en els nous avenços que es donaven a la ciutat. En concret, tractarem un dels esdeveniment més importants que es van donar a la ciutat comptal: l’Exposició Internacional de 1929!